diumenge, 27 d’abril del 2008

Hem començat coretgint els deures.Una vegada acabats hem començat a parlar de las vestimentas dels grecs i dels romans dels tipus de vestimentas que portaven per exemple:
el quitó , el clàmide obert



































pèlum ,
































himation







































tunica y toga





























i la de las dones


































tambe em parlat del tipus de calçat que portaban































de les corasses que portaben































i de l'armadura completa dels romans



























by:Marc
P.S. no e trobat imatges del quitó

dimecres, 23 d’abril del 2008

yao

ya entre

dilluns, 21 d’abril del 2008

Els Fills


A Grècia els nens no desitjats eren abandonats dins un atuell de fang, i a Roma, als peus de la columna Lactària del temple pietas. Els nens abandonats,principalment les nenes, podien tenir la sort de ser acollits per un altre parella, com a fill d'un esclau o bé com a fill., i en les nenes per prostituir-les...Els nens amb problemes físics els abandonaven,els mataven submergint-los eb aigua gelada, o bé tancats a casa seva sense poder sortir ni fer vida normal com els altres nens i nenes. A Esparta, llençaven els nens dèbils per la muntanya Taigeto.



A Grècia,l'home primogènit solia adobtar el nom de l'avi patern. A aquest nom li afegien el nom del pare: ''fill de'' i el nom del poble d'on procedia: ''del poble de...''.
A Roma, l'home disposava de tres noms:
1-Praenomen o nom propi:Correspon a l'orde en què va néixer.
2-Nomen:Correspon al nom de la gens o familía.
3-Cognomen:Era com un sobrenom o malnom que es transmetia de pares a fills.



Alba Peña







RECORDATORI

Aquelles persones que encara no han entrat al bloc o bé només hi han posat una foto, tenen fins dijous per fer-ho, sinó no tindran nota de l'activitat.

Anna

Hola a tots!



Hola a tots!

Com podeu veure he modificat les etiquetes de les vostres entrades perquè algunes no estaven bé. A la dreta del bloc veureu que ja tenim quaatre etiquetes diferents: avui hem fet, mites, llatinismes, proves i fòrum.

Tal com sabeu, el fòrum (l'àgora pels grecs) era el centre neuràlgic de la ciutat romana, allà hi havia els edificis polítics, administratius, jurídics i religiosos de la ciutat. Era el cor de la ciutat, on els romans podien comprar, xerrar, resar...

Actualment en l'enton virtual s'empra el mot fòrum per indicar un espai d'intercanvi d'opinions.
Així doncs, amb l'etiqueta Fòrum farem entrades per donar la nostra opinió, explicar coses, preguntar dubtes etc. Tot allò que vulgueu dir sobre l'assignatura ( quines coses us han sobtat dels temes que fem, opinions sobre la classe, propostes per exemple) o sobre qualsevol altra cosa que ens pugui interessar ho farem des d'aquí.

A veure si us animeu!

Anna

P.S: Quan feu una entrada classifiqueu-la amb una etiqueta. Només cal que aneu al requadre de les etiquetes i pitgeu sobre mostrar todo ( a la dreta) i allà us sortiran totes les etiquetes que tenim. Llavors, pitgeu sobre quina sigui i ja podreu publicar l'entrada. Per cert, no us oblideu de posar el nom a l'entrada, sinó no sabré qui esciu i no podre fer el registre del vostre treball al bloc.

dijous, 17 d’abril del 2008

Dimarts 15 d'abril




el dimarts vam parlar del matrimoni a Grècia ,tot llegint el text de la pagina 1 del dossier.

En l'època grega l'home es casava per obligació, per poder tenir descendència i per que algú tingues cura d'ell. El matrimoni era basicament un contracte formal entre dues famílies i els nuvis molts cops no podien decidir. per el que fa la dona s'encarrega de la casa de cuidar la economia i sobretot de la educació dels seus fills, així dons podríem dir que la dona era inferior a l'home i era gairebé una esclava d'ell. Es casaven molt aviat l'home tenia uns quan rondava als setze anys i la dona quan tenia el primer cicle menstrual entre els dotze i els catorze perquè es considerava que ja havia madurat. pel que far la cerimònia era potencial ment religiosa un augur ( com un sacerdot) s'encarregava de controlar les aus i mira les seves entranyes i si estaven en bon estat volia dir que els deus ho acceptaven i per tant es podia celebrar la boda també es casaven a una època determinada (gener-febrer) perquè es considerava que era la millor època pels casaments, ademes es seguia un ritual determinat per entrar a la casa del nuvi per primer cop perquè els deus ho aceptesin.

desprès també vam parlar del divorci que era possible si es demostrava que hi havien maltractaments tot hi així no era gaire ben vist i per tant no gaire freqüent. L'home, com sempre passava a aquesta societat tenia mes marge, podia divorciar-se en moltes ocasions, tenia llibertat sexual i fins i tot podia casar a la seva muller amb un altre home sense dir-li res.

cap al final de la classe vam comentar les diferents formes de matrimoni al llarg de la historia i a les diferents situacions geografiques i tambe la situació del Tibet en aquests moments i el motiu del boicot als jocs olimpics, tot aixó ja sortint de la materia del dia.

Pol Frau.

Matrimoni i divorci a Roma

Avui a la classe de civilització hem començat repassant allò que vam llegir el dia anterior sobre el matrimoni i el divorci a Grècia i recordant també la mica que vam llegir sobre el matrimoni a Roma. El matrimoni a Roma es dividia en dos tipus: Cum manu, en que la noia passava a formar part de la família del marit. N'hi havia tres maneres diferents: confarreatio, (religiós, el més antic i pels patricis) que equivaldria actualment a casar-se per l'esglèsia; coempto, (civil, venda simbòlica de la noia) seria casar-se pel jutjat i finalment, usus (convivència durant un any, més tard cau en desús) que equivaldria a ser parella de fet.

El segon tipus de matrimoni era Sine manu, en que l'esposa tenia els drets hereditaris i jurídics de la seva família, per tant, podia tornar-hi quan volgués ja que seguia formant part d'ella.



El rituals que es feien pel casament (abans i després) eren molts, i n'hi ha alguns que encara, en la nostra societat, es continuen fent. Per exemple, els anells (sponsalia) que es posaven al dit anular de la mà esquerra. El dia el concretaven els auspicis, mirant les aus. El dia abans del casament, la dona donava les joguines a les divinitats com a símbol de que deixava l'infantesa, a més aquella nit dormia amb el vestit del casament. Quan es casaven, les dones portaven flors i cintes de colors, la túnica era blanca fins als peus amb un nus per sota els pits. A més, anaven amb un pentinat amb trenes i cintes i portaven un vel taronja (flammeum). La Prónuba (padrina) era qui l'acompanyava, aquesta havia d'estar casada només un cop.



En quant a la ceremònia, començaven amb un sacrifici, després signaven el contracte matrimonial davant de deu testimonis, on la prónuba posava les mans dretes del nuvis una a sobre de l'altre (dextrarum iunctio). Més tard, hi havia l'àpat, a casa de la núvia. Quan acabaven, acompanyaven a l'esposa cap a la casa del marit, on simulaven un rapte i anaven cridant "Talassi" i explicant acudits picants. Arribats a la casa del nuvi, el noi demanava el nom a la noia i aquesta li contestava amb: "Ubi tu Gaíus, ego Gaia", que vol dir "on tu siguis, jo seré". A l'endemà, la noia ja vestia com a dona romana casada i feia una ofrena als déus de la casa.



El divorci a Roma no era gaire ben vist, la dona no podia abandonar el marit, però aquest sí que podia repudiar-la. Amb el Sine manu, els divorcis, però, van ser més freqüents.

Marta Frías.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Hola! sóc la Rossel.la. El primer trimestre vaig fer la primera part d'aquest variable i aquest trimestre, que fa poc que hem començat he après la situació social de la dona a la antiga Grècia. No m'ha semblat molt bé perquè les escluïen de la societat.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Aquest credit m'esta agradant molt ja que no es fa tant pessat com el primer trimestre. ara llegim i fem coses mes divertides.Espero que segueixi aixi de entretingut.
Toufik.

divendres, 11 d’abril del 2008


A my m'agradaria poder veure un gerro grec de veritat poder-lo tocar i poder-lo contemplar

Adonis i Venus


DIVENDRES 11 D'ABRIL



Les dones romanes , a diferència de les gregues, gaudien d'un estatus social elevat. Eren mares, companyes i conselleres.

· Eren considerades mestresses i dones de la casa.compartien amb l'espoòs, com a companyes i conselleres ,l'educació dels fills i l'autoritat sobre els fills i esl esclaus


Les dones a l'antiga Grècia eren molt discriminades no tenia gaires privilegis i tenien certes limitacions.
A Grècia no rebien ensenyament només de les seves mares o avies i aquesta educació consistia en aprendre a fer les feines domestiques com cuinar o rentar la roba. Les tancaven al gineceu ( una habitació reservada a les dones) i nomes podien sortir per anar a actes religiosos.Tot hi hagi en alguns llocs com a esparta podien assistir a alguns actes públics i fins i tot als jocs olímpics encara que no hi podien participar.També a l'illa de Lesbos van van fer una escola on les dones aristòcrates podien estudiar musica, dansa, cant etc.

La dona no tenia gaire vida jurídics, política ni social i ademes no tenia accés a la cultura. No obstant desprès de la guerra del Peloponès la dona va començar a tenir més llibertat.

a classe també vam parlar de les limitacions també considerables de la dona romana espero tenir la oportunitat de explicar-ho també.

Pol Frau

dijous, 10 d’abril del 2008

Píram i Tisbe


Aquest mite tracta sobre dos amants: el noi es deia Píram i la noia, Tisbe. El seu amor era impossible per culpa de les famílies. Com que eren veïns, les parets de les respectives cases estaven juntes i gràcies a un forat que hi havia en aquestes, van poder estar en contacte. Com que la situació era desesperant pels dos, van decidir fugir. Van quedar al peu d'una morera, al costat del sepulcre d'un famós rei i a prop d'un rabeig d'aigua.
Quan Tisbe va arrivar, va aparèixer un lleó. Ella, espantada, va fugir, va caure a terra i es va ferir el front. En aquell moment va arrivar Píram i va pensar que Tisbe estava morta. Pensant que ell era el culpable, va agafar el seu punyal i se'l va clavar al pit.
Tisbe va despertar del desmai i en veure a Píram mort, va dir que tot això va passar per culpa dels pares, que aquella morera era el testimoni de la mort del dos, i que hauria de cambiar el color blanc dels fruits pel color porpra de la seva sang. Finalment Tisbe es va clavar el punyal amb que Píram va morir.
Alba Peña
Marta Frías

dimecres, 9 d’abril del 2008

DIVENDRES 29 D'ABRIL



Avui ja hem començat amb la matèria. En veu alta hem llegit i comentat el mite de Píram i Tisbe, dos personatges mítics amb una història molt semblant a Romeu i Julieta. Un cop acabada la lectura hem fet dos exercicis sobre la lectura de comprensió i ampliació. També hem llegit un petit text que ens introduïa alguns personatges mitològics que es podrien relacionar amb el mite tractat.

DIJOUS 28 D'ABRIL

Avui ha sigut el primer dia de classe. M'he presentat als alumnes i he fet una introducció a l'assignatura. He fet també unes quantes preguntes sobre la matèria per fer una avaluació inicial dels coneixements previs. La majoria d'alumnes ja han cursat durant el primer o segon trimestre la primera part de l'assignatura així que no partim de zero. H e explicat també les regles bàsiques de les meves classes i els criteris d'avaluació i qualificació. He entregat el dossier i entre tots l'hem ordenat i després l'hem portat a enquadernar. He comentat als alumnes el treball què farem des del bloc i ens hem passat els nostres emails per estar en contacte constant.