Avui a la classe de civilització hem començat repassant allò que vam llegir el dia anterior sobre el matrimoni i el divorci a Grècia i recordant també la mica que vam llegir sobre el matrimoni a Roma. El matrimoni a Roma es dividia en dos tipus: Cum manu, en que la noia passava a formar part de la família del marit. N'hi havia tres maneres diferents: confarreatio, (religiós, el més antic i pels patricis) que equivaldria actualment a casar-se per l'esglèsia; coempto, (civil, venda simbòlica de la noia) seria casar-se pel jutjat i finalment, usus (convivència durant un any, més tard cau en desús) que equivaldria a ser parella de fet.
El segon tipus de matrimoni era Sine manu, en que l'esposa tenia els drets hereditaris i jurídics de la seva família, per tant, podia tornar-hi quan volgués ja que seguia formant part d'ella.
El rituals que es feien pel casament (abans i després) eren molts, i n'hi ha alguns que encara, en la nostra societat, es continuen fent. Per exemple, els anells (sponsalia) que es posaven al dit anular de la mà esquerra. El dia el concretaven els auspicis, mirant les aus. El dia abans del casament, la dona donava les joguines a les divinitats com a símbol de que deixava l'infantesa, a més aquella nit dormia amb el vestit del casament. Quan es casaven, les dones portaven flors i cintes de colors, la túnica era blanca fins als peus amb un nus per sota els pits. A més, anaven amb un pentinat amb trenes i cintes i portaven un vel taronja (flammeum). La Prónuba (padrina) era qui l'acompanyava, aquesta havia d'estar casada només un cop.
En quant a la ceremònia, començaven amb un sacrifici, després signaven el contracte matrimonial davant de deu testimonis, on la prónuba posava les mans dretes del nuvis una a sobre de l'altre (dextrarum iunctio). Més tard, hi havia l'àpat, a casa de la núvia. Quan acabaven, acompanyaven a l'esposa cap a la casa del marit, on simulaven un rapte i anaven cridant "Talassi" i explicant acudits picants. Arribats a la casa del nuvi, el noi demanava el nom a la noia i aquesta li contestava amb: "Ubi tu Gaíus, ego Gaia", que vol dir "on tu siguis, jo seré". A l'endemà, la noia ja vestia com a dona romana casada i feia una ofrena als déus de la casa.
El divorci a Roma no era gaire ben vist, la dona no podia abandonar el marit, però aquest sí que podia repudiar-la. Amb el Sine manu, els divorcis, però, van ser més freqüents.
Marta Frías.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada