Píram i Tisbe

Aquest mite tracta sobre dos amants: el noi es deia Píram i la noia, Tisbe. El seu amor era impossible per culpa de les famílies. Com que eren veïns, les parets de les respectives cases estaven juntes i gràcies a un forat que hi havia en aquestes, van poder estar en contacte. Com que la situació era desesperant pels dos, van decidir fugir. Van quedar al peu d'una morera, al costat del sepulcre d'un famós rei i a prop d'un rabeig d'aigua.

Quan Tisbe va arrivar, va aparèixer un lleó. Ella, espantada, va fugir, va caure a terra i es va ferir el front. En aquell moment va arrivar Píram i va pensar que Tisbe estava morta. Pensant que ell era el culpable, va agafar el seu punyal i se'l va clavar al pit.
Tisbe va despertar del desmai i en veure a Píram mort, va dir que tot això va passar per culpa dels pares, que aquella morera era el testimoni de la mort del dos, i que hauria de cambiar el color blanc dels fruits pel color porpra de la seva sang. Finalment Tisbe es va clavar el punyal amb que Píram va morir.

Alba Peña

Marta Frías