Orfeu i Euridice

Orfeu i Euridice són matrimoni, i Eurídice mor al cap de poc temps d'estar casada
amb Orfeu,ja que considerava que havia mort massa jove, i com que Orfeu amb la seva música domimava a tothom el van deixar entrar al camp dels morts, cosa que cap mortal havia aconseguit Orfeu amb el seu instrument del que era inseparable i conmovia a tot aquell que es posava al dabant. Fins i tot va conmoure a Hades (deu dels morts) cosa que mai ningú havia aconseguit,Orfeu esta punt per emportar-se-la del camp dels morts quan aconseguir entrar gracies a la seva música.



Orfeu utilitzant la seva música gairebé aconsegueix treure a Eurídice del camp del morts, però Hades, abans de que se l'emporti li fa un pacte, li diu que si vol que Eurídice torni a viure, ell haurà d'anar al dabant sense girar-se i li promet que Eurìdice anira darrere, si no es així no podra marxar, però com que això és practicament impossible per els mortals, Orfeu no ho aconsegueix i Eurìdice torna al món dels morts.





A fi Orfeu decideis anar-se a viure ales montanyes on hi avien unes nimfes que volien estar amb ell y el no volia,les nimfes es van donar compte de ho que va passar amb la Euridice i van decidir matar-lo y ho van picar a trosset...





joajauris///el menor md///

Metamorfosis

EL dijous vam parlar a classe de les metamorfosis a vegades com a cástig per algun acte contrari a les divinitats o a causa de les protecció de les divinitats. Com ara:
Ciparissus: xiprer
Jacint: Flor
Mirra: L'arbre de la mirra
Dríope: Alzina
Les Helíades: Salzes

Els que acabo de nombrar es convertien en Plantes els d'ara en Aus:

Nictímene: Òliva
Pèrdix: Perdiu
Coronis: Crnella
Les Miníades: Tres germanes que van ser convertides en ratpenats

Aixó va ser lo que vam compentar.

Alba

Musica Gladiator

Aqui us deixo una canço de la pelicul·la Gladiator, la meva preferiada espero que us agradi =D. Vinga que ara fare el resum que em toca. Alba.

Orfeu, teòleg, poeta i music cèlebre. Era fill d' Eagre, rei de Tràcia.Des de la seva joventut es va aplicar a estudiar la religió i va recórrer Egipte per consultar els sacerdots d' aquest país i ser iniciat per ells en els misteris d'Isis i Osiris. Després de visitar Fenícia, l' Àsia Menor i Samotràcia i de tornada al seu país natal va donar a conèixer als seus compatriotes l' origen del món i dels déus, la interpretació dels somnis i l' expiació dels crims, i va instituir les festes de Bacus i Ceres.Va ensenyar als grecs savis coneixements d' astronomia, va cantar la guerra dels Titans, el rapte de Proserpina i els treball d' Hèrcules, i va ser considerat com el pare de la teologia pagana.

Orfeu, teòleg, poeta i music cèlebre. Era fill d' Eagre, rei de Tràcia.Des de la seva joventut es va aplicar a estudiar la religió i va recórrer Egipte per consultar els sacerdots d' aquest país i ser iniciat per ells en els misteris d'Isis i Osiris. Després de visitar Fenícia, l' Àsia Menor i Samotràcia i de tornada al seu país natal va donar a conèixer als seus compatriotes l' origen del món i dels déus, la interpretació dels somnis i l' expiació dels crims, i va instituir les festes de Bacus i Ceres.Va ensenyar als grecs savis coneixements d' astronomia, va cantar la guerra dels Titans, el rapte de Proserpina i els treball d' Hèrcules, i va ser considerat com el pare de la teologia pagana.

Sobre el Treball

Hola a tots!

A qui us penjo les pautes del treball que heu de fer.

1. El treball no ha d'accedir de 7 pàgines de contingut ( no compten ni les tapes ni l'índex). El mínim són 4 pàgines.

2. Estructura: - Portada amb Títol, el vostre nom i curs, assignatura, data, trimestre i nom del
profesor.
- Full en blanc.
- Índex amb els diferents apartats i la pàgina on comença cada apartat. Recordeu
paginar.
- Contingut passat pel corrector, amb els apartats diferenciats per títols.
- Opinió personal: us agradat fer el treball, què heu après, us ha servit etc.
- Full en blanc final.

3. Contingut: Aquests són alguns dels apartats que podeu incloure:
- resum de Història
- Dades útils ( clima, moneda, nivell de vida, mitjans de transport, número per trucar a Espanya, horaris comercials...)
- llocs d'interès amb breu explicació i preu de les entrades per exemple
- possibles itineraris.
- Allotjament
- LLocs de lleure i entreteniment.

Bé això és tot, si teniu algun dubte feu-m'ho saber i us l'aclariré.

Jocs i rutina a Grècia i Roma

Dijous dia 15 de maig

Dijous vam estudiar la rutina diària dels romans en la que aprofitaven les hores de sol i treballaven ,els ciutadans romans nomes, bastant poc.
el dia es dividia en dotze hores diürnes dese l'alba a la posta de sol i dotze hores nocturnes des de la posta de sol a l'alba. la durada de les hores no era de 60 minuts sinó q variava segons l'estació de l'any.

aquí hi ha una descripció aproximada que vam copiar de la pissarra del que seria una jornada romana.:

Hora prima (4.30-7.30) sortida del sol. dormien sense pijama, es rentaven les cames i braços perquè es dutxaven cada nou dies.
Hora secunda (5.45-8.15) ienlaculum -> esmorzar
Hora tertia (7.00 - 9.00) rebuda dels clients si eren rics.Hora cuarta (8.15 - 9.15) tasques diverses
Hora quinta (9.30 - 10.30) tavernes -> menjaven pradieim
Hora Sexta (10.45 - 11.45) migdiada
Hora septima (12.00) temps lliure
-bany
-espectacles
-jocs, esports
Hora octava (13.30 - 14.30) o nona. era L'Àpat fort del dia anomenat sopar o cena.
Hora duodecima (18.15 - 15.45) acaba la jornada amb la posta de sol.

desprès també vam estudiar el jocs, vam descobrir que molts se semblen als nostre alguns exemples són:
els joc dels daus, les nines articulades, el cara o creu ( cap o nau) i la baldufa entre d'altres.

Pol Frau

Divendres 16 de maig

Al començament de la classe vam estar parlant sobre com i amb qui (individual o col·lectiu) faríem el treball del crèdit. La majoria vam optar per fer-lo sobre Roma, encara que un grup va decidir fer-ho sobre Grècia. Després d'això, vam visualitzar el blog, ja que com era divendres, teníem l'aula amb ordinador, i vam veure les últimes entrades i els errors que hi havien. Un cop acabada aquesta feina, vam agafar el dossier per treballar una mica. Vam llegir els diferents rituals que se celebraven en els banquets romans: abans de menjar, es rentaven (ja que menjaven amb les mans), feien una libació o ofrena de vi pur al déus, que consistia en beure una mica de vi i escupir-lo al peu de l'altar o al terra per a que aquests fossin propicis al banquet, se celebrava en el triclinium on els convidats seien seguint les indicacions d'un nomenclator (acomodador) i se servien els plats, al final del sopar es tornava a fer una altre libació com una manera de donar les gràcies al déus. A vegades el banquet es perllongava amb una festa que es deia comissatio, en la qual els homes es guarnien el cap amb corones de flors i llorers, hi convidaven músics, concubines, menjaven alguna cosa per aguantar... Això sí, les dones en aquell moment havien de retirar-se.

Les parts del banquet eren:

Gustatio, els entrants (verdures, amanides, peixos en conserva, ous i mulsum, que era un vi amb mel)

Prima mensa, plat fort (carns i peixos)

Secunda mensa, postres (fruites fresques, dolços i fruits secs)

Comissatio, opcional (festa amb cants, ballarines, etc.)

Després, vam explicar una mica per sobre l'educació a Grècia i a Roma. A Atenes es donava més importància a ensenyar literatura, càlcul, llegir, escriure, música... En canvi, a Esparta que era una ciutat guerrera, els nens dèbils no els agafaven i els altres passaven (després dels 7 anys) a dependre de l'Estat. Passaven unes proves molt dures per resistir el cansament i la fam. A Roma era semblant a Atenes.

Al final de la classe, vam començar a fer els exercicis finals, exactament pel dels llatinismes per si teníem algun dubte.

Marta.

Hola!

Divendres passat vam parlar de la cuina romana antiga i vam observar les característiques.

A l'antiga Roma hi havien moltes difèrencies socials fins i tot a l'hora de menjar,

existien plats per rics i d'altres pels més humils.

La cuina romana tenia influències d'altres cultures amb les quals van estar en contacte.

Mesclaven molts sabors i amb molt de contrast.

En els menjars familiars l'alimentació era molt senzilla, mentre que en sopars amb convidats o banquets consumien carns de caça, aus, peixos i moluscs i acompanyaven els aliments amb vi rebaixat amb aigua, perqué creien que el vi pur era només per als deus. Els aliments els cuinaven com avui en dia, bullits, rostits i fregits, fent servir oli d'oliva, però sempre acompanyats d'espècies en gran quantitat.

Tenien 4 àpats com nosaltres, el primer era lentaculum l'esmorzar aquest era molt variat, ja que depenia de gustos.El segón era el prandium el dinar cap a les dotze prenien un piscolabis un aliment lleuger, fora d'àpats. La merenda era el brenar eren els mateixos aliments que els del dina. També solien menjar friuta o vi barrejat amb mel. La cena era el sopar, era l'àpat més importanti constava de tres plats:

-Entrants, gustatio: vi amb mel, ous, verdures, amanides etc..

-Plat principal, prima mensa: carn o peix, o tots dos.

-Postres, secunda mensa: fruites fresques o confitades, pastissets fruita seca, etc.

Rossella.

Hola a tots i totes!

Al començament de classe vam estar repassant els castics divins i vam fer un quadre amb tots els castigats i els seus castics. "Ai quin dolor" Peró es respecta . Fora bromes .Després d'això vam fer uns exercicis sobre el mite d'Orfeu . Més tard vam llegir una mica sobre l'alimentació dels Romans.
Vam descobrir que era molt semblant a la mediterrània i que també barrejaven molts sabors diferents com per exemple:el dolç o el salat . Peró aquest tema ho vam parlar al següent dia que això ja ho deixo per a la Rosela.

Tufik.
Gracies

Trobada una banyera robada del s.II d.C

La policia retorna a Itàlia una banyera de l'època d'Adrià
1. • Un antiquari va comprar l'objecte per 3.000 euros quan el valor és de 300.000
2. • La tina, de marbre i ricament decorada, va ser sostreta d'un jardí de Roma

BARCELONA

Una banyera de marbre que devia haver utilitzar una família patrícia a la Roma de l'emperador Adrià (segle II) va ser entregada ahir per la Policia Nacional a les autoritats italianes. La banyera va ser robada el 2005 del jardí d'una vil.la romana i va acabar en un antiquari de Barcelona que en va pagar 3.000 euros i la venia per 6.000. En realitat, la banyera està valorada en uns 300.000 euros i una de tipologia molt semblant s'exposa a la sala XVI dels Museus Vaticans.
Al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), just al costat de la rèplica d'Esculapi, la celebritat arqueològica local, es va firmar ahir l'acord d'entrega de la banyera. Dos funcionaris del Comando Tutela Patrimonio Culturale Carabinieri de Palermo (Sicília), cos que s'ha encarregat de la investigació, es van fer càrrec de la relíquia adriana que, a hores d'ara, en un contenidor, ja és de camí a Roma per ser tornada al propietari.

LOCALITZADA

La banyera va ser sostreta d'un jardí particular a Roma i els lladres no es van emportar res més. El Grup de Protecció de Patrimoni Històric de la prefectura de Barcelona la va intervenir a principis de març després de rebre's en el jutjat número 32 una petició rogatòria internacional al ser identificada pels carabinieri per casualitat, quan eren a Barcelona investigant un altre delicte patrimonial. La peça estava exposada en una galeria barcelonina el propietari de la qual l'havia adquirit "de bona fe", segons informa la policia, a un brocanter de Sant Fruitós de Bages. La policia no n'ha localitzat l'anterior venedor, però hi ha sospites que procedeixi d'Itàlia.
Dipositada al MAC des de la incautació, el director, Pere Izquierdo, destacava ahir com a obligació museística "la col.laboració contra el tràfic d'antiguitats". Izquierdo va explicar que a l'era adriana aquestes banyeres es feien de forma gairebé industrial, amb una iconografia basada en la mitologia. Adrià, l'emperador viatger, l'estrateg militar que va derrotar libis i pigmeus, va ser un gran admirador de la cultura grega i va hel.lenitzar Roma. Del seu gust estètic en queda el Panteó de Roma, a més de nombroses relíquies disperses per museus i col.leccions privades, entre les quals hi ha efígies d'Antínous, un dels seus favorits.

La banyera ovalada de marbre presenta escenes decoratives en relleu, com ara Hèrcules empunyant la maça o divinitzat, amb un mantell de cap de lleó; Menedes ballant, Apol.lo i Afrodita. Hi ha també puttis o angelets esculpits, màscares teatrals i dos caps de lleó. Els carabinieri la van identificar perquè presenta una marcada esquerda que no afecta les escultures. Durant la sostracció i el seu trasllat a Catalunya va patir un lleu desperfecte que ha deixat una taca blanca a la vora. No és irreparable.

Dubte

Hola!
L'altre dia, després de llegir el tema de la roba a l'antiga Grècia i Roma, em vaig adonar que no sortia res sobre la vestimenta dels nens. Suposo que seria semblant a la dels adults, tipus túnica, però m'agradaria saber-ho més exactament per curiositat. Si algú sap alguna web o troba alguna imatge que la pengi.
Gràcies.

Marta.