anna

Hola anna!!!!
Sóc l'Helena, estic començant a fer alguns deures. Quan tornem acabarem de mirar la "peli" de troya i despres comançarem la de ulisses?
Bueno adeu fins el dia 8.
bon nadal i feliç 2009.

Helena

hola! soc l'Aitana i estic preparant una sortida a la neu amb la meva família,cuan torni us ensenyaré alguna fotografia així que fins una altre.

Adéu! Que passeu bé les vacances.

Troia

Hola!HOLITA!
Som la Mar, en Daniel i l'Helena.
Estem mirant Troia i ara estem provant d'entrar al blog i aprendre com es fan entrada.
TROIA Es molt maca i ens divertim molt.
Anna el teu blog es estupendo.

troya

annaaaa!!

hola!
Som la laura ,la xantal i la clara!!!
i et voliem dir que ara estem a la classe de l'anna(mitologia) perque ens han pres l'aula(39) on teniem que mirar la pekicula(troya) pero no la hagèram pogut acabar per que l'hem perdut.

wenu anna ens mola la teva klasse i las teves super histories de dèus i herois.

1 PETÒ
att>.............xantal clara i laura.

Hola com esteu.avui hos explicare com va surgir la guerra de TROYA:un dia tetis i peleu es van casar i van coonvidar a tots els deus menys a ERIS la deesa de la discordia.ERIS es va esebentar i com que estava molt enfadada va enviar una poma amb un missatge per a la més bella. Aquesta poma va arribar a la taula de AFRODITA,HERA i ATENA.Totes tres van anar a ZEUS a preguntar-li qui era la més bella però ell no s'havia que dir,perquètotes formaven part de la seva família...

I si voleu saber més mireu la peli o llegiu un llibre ...

wassima 1rA dew

Troia

La guerra de troia comença aixi: Tetis i Paleu es casen pero no conviden a Eris(la dessa de la discordia) ella s'enfada i llensa una poma amb una nota: per a la mès bella.Afrodita,Hera i Atena estiren el braç per agafar-la, les tres miren a Zeus i ell desideix dir-los:-el primer home que trovin sera qui desidira quina es la mès bella. Les tres baixen i es troben a Paris,Afrodita li diu: -si em tries a mi et donare la dona mès bella del mon.Hera diu: -si em tries a mi regnaras a Europa i Asia.i atena diu:-si em tries a i guanyaras totes les guerres...

fins aviat!

tro

Hola.

divendres vam continuar veien la pel·lícula de Gladiator ( el començament el tindria que haver explicat algú) el protagonista desprès d'una batalla queda estes a terra i es desperta tancat en una gàbia portat com a presoner el porten a un coliseu d'una ciutat àrab i allà el fan gladiador com que de lluitar en sap força aviat es fa un nom i es enviat a roma convocat per unes grans festes que convoca el nou emperador molt jove e incompetent i per fer callar el ciutadans convoca uns dies de festa posant en practica el lema pan et circensen (pa i circ) que consisteix en distreure a la gent per que no pensin en res. mentrestant el ja gladiador es veu impressionat per la grandesa del coliseu de Roma. En acabat m'agradaria donar una opinió d'aquesta pel·lícula be dons es l'estil de llargmetratges que m'agraden històrics amb punts de reivindicació política i humana i amb escenes d'acció al pur estil Roma/medieval: amb espases, cavalls i fletxes.

Pol Frau

El divendres vam fer els jocs olímpics que es feien a Olimpia, Nemea,Delfos i a Corint.
En aquests jocs olímpics hi havien dotze proves diferents entre elles el salt de longitud,llançament de disc i el llançament de javelina que avui en dia encara es conserven .
Els atletes que hi participaven eren principalment joves que casi sempre estaven a la palestra i al gymnasásion on entrenaven.
El vencedor dels jocs Olímpics premiaven amb una corona d'olivera i amb una palma, i el guanyador de l´estadion donava el nom a la nova olimpíada.

Tufik

Orfeu i Euridice

Orfeu i Euridice són matrimoni, i Eurídice mor al cap de poc temps d'estar casada
amb Orfeu,ja que considerava que havia mort massa jove, i com que Orfeu amb la seva música domimava a tothom el van deixar entrar al camp dels morts, cosa que cap mortal havia aconseguit Orfeu amb el seu instrument del que era inseparable i conmovia a tot aquell que es posava al dabant. Fins i tot va conmoure a Hades (deu dels morts) cosa que mai ningú havia aconseguit,Orfeu esta punt per emportar-se-la del camp dels morts quan aconseguir entrar gracies a la seva música.



Orfeu utilitzant la seva música gairebé aconsegueix treure a Eurídice del camp del morts, però Hades, abans de que se l'emporti li fa un pacte, li diu que si vol que Eurídice torni a viure, ell haurà d'anar al dabant sense girar-se i li promet que Eurìdice anira darrere, si no es així no podra marxar, però com que això és practicament impossible per els mortals, Orfeu no ho aconsegueix i Eurìdice torna al món dels morts.





A fi Orfeu decideis anar-se a viure ales montanyes on hi avien unes nimfes que volien estar amb ell y el no volia,les nimfes es van donar compte de ho que va passar amb la Euridice i van decidir matar-lo y ho van picar a trosset...





joajauris///el menor md///

Metamorfosis

EL dijous vam parlar a classe de les metamorfosis a vegades com a cástig per algun acte contrari a les divinitats o a causa de les protecció de les divinitats. Com ara:
Ciparissus: xiprer
Jacint: Flor
Mirra: L'arbre de la mirra
Dríope: Alzina
Les Helíades: Salzes

Els que acabo de nombrar es convertien en Plantes els d'ara en Aus:

Nictímene: Òliva
Pèrdix: Perdiu
Coronis: Crnella
Les Miníades: Tres germanes que van ser convertides en ratpenats

Aixó va ser lo que vam compentar.

Alba

Musica Gladiator

Aqui us deixo una canço de la pelicul·la Gladiator, la meva preferiada espero que us agradi =D. Vinga que ara fare el resum que em toca. Alba.

Orfeu, teòleg, poeta i music cèlebre. Era fill d' Eagre, rei de Tràcia.Des de la seva joventut es va aplicar a estudiar la religió i va recórrer Egipte per consultar els sacerdots d' aquest país i ser iniciat per ells en els misteris d'Isis i Osiris. Després de visitar Fenícia, l' Àsia Menor i Samotràcia i de tornada al seu país natal va donar a conèixer als seus compatriotes l' origen del món i dels déus, la interpretació dels somnis i l' expiació dels crims, i va instituir les festes de Bacus i Ceres.Va ensenyar als grecs savis coneixements d' astronomia, va cantar la guerra dels Titans, el rapte de Proserpina i els treball d' Hèrcules, i va ser considerat com el pare de la teologia pagana.

Orfeu, teòleg, poeta i music cèlebre. Era fill d' Eagre, rei de Tràcia.Des de la seva joventut es va aplicar a estudiar la religió i va recórrer Egipte per consultar els sacerdots d' aquest país i ser iniciat per ells en els misteris d'Isis i Osiris. Després de visitar Fenícia, l' Àsia Menor i Samotràcia i de tornada al seu país natal va donar a conèixer als seus compatriotes l' origen del món i dels déus, la interpretació dels somnis i l' expiació dels crims, i va instituir les festes de Bacus i Ceres.Va ensenyar als grecs savis coneixements d' astronomia, va cantar la guerra dels Titans, el rapte de Proserpina i els treball d' Hèrcules, i va ser considerat com el pare de la teologia pagana.

Sobre el Treball

Hola a tots!

A qui us penjo les pautes del treball que heu de fer.

1. El treball no ha d'accedir de 7 pàgines de contingut ( no compten ni les tapes ni l'índex). El mínim són 4 pàgines.

2. Estructura: - Portada amb Títol, el vostre nom i curs, assignatura, data, trimestre i nom del
profesor.
- Full en blanc.
- Índex amb els diferents apartats i la pàgina on comença cada apartat. Recordeu
paginar.
- Contingut passat pel corrector, amb els apartats diferenciats per títols.
- Opinió personal: us agradat fer el treball, què heu après, us ha servit etc.
- Full en blanc final.

3. Contingut: Aquests són alguns dels apartats que podeu incloure:
- resum de Història
- Dades útils ( clima, moneda, nivell de vida, mitjans de transport, número per trucar a Espanya, horaris comercials...)
- llocs d'interès amb breu explicació i preu de les entrades per exemple
- possibles itineraris.
- Allotjament
- LLocs de lleure i entreteniment.

Bé això és tot, si teniu algun dubte feu-m'ho saber i us l'aclariré.

Jocs i rutina a Grècia i Roma

Dijous dia 15 de maig

Dijous vam estudiar la rutina diària dels romans en la que aprofitaven les hores de sol i treballaven ,els ciutadans romans nomes, bastant poc.
el dia es dividia en dotze hores diürnes dese l'alba a la posta de sol i dotze hores nocturnes des de la posta de sol a l'alba. la durada de les hores no era de 60 minuts sinó q variava segons l'estació de l'any.

aquí hi ha una descripció aproximada que vam copiar de la pissarra del que seria una jornada romana.:

Hora prima (4.30-7.30) sortida del sol. dormien sense pijama, es rentaven les cames i braços perquè es dutxaven cada nou dies.
Hora secunda (5.45-8.15) ienlaculum -> esmorzar
Hora tertia (7.00 - 9.00) rebuda dels clients si eren rics.Hora cuarta (8.15 - 9.15) tasques diverses
Hora quinta (9.30 - 10.30) tavernes -> menjaven pradieim
Hora Sexta (10.45 - 11.45) migdiada
Hora septima (12.00) temps lliure
-bany
-espectacles
-jocs, esports
Hora octava (13.30 - 14.30) o nona. era L'Àpat fort del dia anomenat sopar o cena.
Hora duodecima (18.15 - 15.45) acaba la jornada amb la posta de sol.

desprès també vam estudiar el jocs, vam descobrir que molts se semblen als nostre alguns exemples són:
els joc dels daus, les nines articulades, el cara o creu ( cap o nau) i la baldufa entre d'altres.

Pol Frau

Divendres 16 de maig

Al començament de la classe vam estar parlant sobre com i amb qui (individual o col·lectiu) faríem el treball del crèdit. La majoria vam optar per fer-lo sobre Roma, encara que un grup va decidir fer-ho sobre Grècia. Després d'això, vam visualitzar el blog, ja que com era divendres, teníem l'aula amb ordinador, i vam veure les últimes entrades i els errors que hi havien. Un cop acabada aquesta feina, vam agafar el dossier per treballar una mica. Vam llegir els diferents rituals que se celebraven en els banquets romans: abans de menjar, es rentaven (ja que menjaven amb les mans), feien una libació o ofrena de vi pur al déus, que consistia en beure una mica de vi i escupir-lo al peu de l'altar o al terra per a que aquests fossin propicis al banquet, se celebrava en el triclinium on els convidats seien seguint les indicacions d'un nomenclator (acomodador) i se servien els plats, al final del sopar es tornava a fer una altre libació com una manera de donar les gràcies al déus. A vegades el banquet es perllongava amb una festa que es deia comissatio, en la qual els homes es guarnien el cap amb corones de flors i llorers, hi convidaven músics, concubines, menjaven alguna cosa per aguantar... Això sí, les dones en aquell moment havien de retirar-se.

Les parts del banquet eren:

Gustatio, els entrants (verdures, amanides, peixos en conserva, ous i mulsum, que era un vi amb mel)

Prima mensa, plat fort (carns i peixos)

Secunda mensa, postres (fruites fresques, dolços i fruits secs)

Comissatio, opcional (festa amb cants, ballarines, etc.)

Després, vam explicar una mica per sobre l'educació a Grècia i a Roma. A Atenes es donava més importància a ensenyar literatura, càlcul, llegir, escriure, música... En canvi, a Esparta que era una ciutat guerrera, els nens dèbils no els agafaven i els altres passaven (després dels 7 anys) a dependre de l'Estat. Passaven unes proves molt dures per resistir el cansament i la fam. A Roma era semblant a Atenes.

Al final de la classe, vam començar a fer els exercicis finals, exactament pel dels llatinismes per si teníem algun dubte.

Marta.

Hola!

Divendres passat vam parlar de la cuina romana antiga i vam observar les característiques.

A l'antiga Roma hi havien moltes difèrencies socials fins i tot a l'hora de menjar,

existien plats per rics i d'altres pels més humils.

La cuina romana tenia influències d'altres cultures amb les quals van estar en contacte.

Mesclaven molts sabors i amb molt de contrast.

En els menjars familiars l'alimentació era molt senzilla, mentre que en sopars amb convidats o banquets consumien carns de caça, aus, peixos i moluscs i acompanyaven els aliments amb vi rebaixat amb aigua, perqué creien que el vi pur era només per als deus. Els aliments els cuinaven com avui en dia, bullits, rostits i fregits, fent servir oli d'oliva, però sempre acompanyats d'espècies en gran quantitat.

Tenien 4 àpats com nosaltres, el primer era lentaculum l'esmorzar aquest era molt variat, ja que depenia de gustos.El segón era el prandium el dinar cap a les dotze prenien un piscolabis un aliment lleuger, fora d'àpats. La merenda era el brenar eren els mateixos aliments que els del dina. També solien menjar friuta o vi barrejat amb mel. La cena era el sopar, era l'àpat més importanti constava de tres plats:

-Entrants, gustatio: vi amb mel, ous, verdures, amanides etc..

-Plat principal, prima mensa: carn o peix, o tots dos.

-Postres, secunda mensa: fruites fresques o confitades, pastissets fruita seca, etc.

Rossella.

Hola a tots i totes!

Al començament de classe vam estar repassant els castics divins i vam fer un quadre amb tots els castigats i els seus castics. "Ai quin dolor" Peró es respecta . Fora bromes .Després d'això vam fer uns exercicis sobre el mite d'Orfeu . Més tard vam llegir una mica sobre l'alimentació dels Romans.
Vam descobrir que era molt semblant a la mediterrània i que també barrejaven molts sabors diferents com per exemple:el dolç o el salat . Peró aquest tema ho vam parlar al següent dia que això ja ho deixo per a la Rosela.

Tufik.
Gracies

Trobada una banyera robada del s.II d.C

La policia retorna a Itàlia una banyera de l'època d'Adrià
1. • Un antiquari va comprar l'objecte per 3.000 euros quan el valor és de 300.000
2. • La tina, de marbre i ricament decorada, va ser sostreta d'un jardí de Roma

BARCELONA

Una banyera de marbre que devia haver utilitzar una família patrícia a la Roma de l'emperador Adrià (segle II) va ser entregada ahir per la Policia Nacional a les autoritats italianes. La banyera va ser robada el 2005 del jardí d'una vil.la romana i va acabar en un antiquari de Barcelona que en va pagar 3.000 euros i la venia per 6.000. En realitat, la banyera està valorada en uns 300.000 euros i una de tipologia molt semblant s'exposa a la sala XVI dels Museus Vaticans.
Al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), just al costat de la rèplica d'Esculapi, la celebritat arqueològica local, es va firmar ahir l'acord d'entrega de la banyera. Dos funcionaris del Comando Tutela Patrimonio Culturale Carabinieri de Palermo (Sicília), cos que s'ha encarregat de la investigació, es van fer càrrec de la relíquia adriana que, a hores d'ara, en un contenidor, ja és de camí a Roma per ser tornada al propietari.

LOCALITZADA

La banyera va ser sostreta d'un jardí particular a Roma i els lladres no es van emportar res més. El Grup de Protecció de Patrimoni Històric de la prefectura de Barcelona la va intervenir a principis de març després de rebre's en el jutjat número 32 una petició rogatòria internacional al ser identificada pels carabinieri per casualitat, quan eren a Barcelona investigant un altre delicte patrimonial. La peça estava exposada en una galeria barcelonina el propietari de la qual l'havia adquirit "de bona fe", segons informa la policia, a un brocanter de Sant Fruitós de Bages. La policia no n'ha localitzat l'anterior venedor, però hi ha sospites que procedeixi d'Itàlia.
Dipositada al MAC des de la incautació, el director, Pere Izquierdo, destacava ahir com a obligació museística "la col.laboració contra el tràfic d'antiguitats". Izquierdo va explicar que a l'era adriana aquestes banyeres es feien de forma gairebé industrial, amb una iconografia basada en la mitologia. Adrià, l'emperador viatger, l'estrateg militar que va derrotar libis i pigmeus, va ser un gran admirador de la cultura grega i va hel.lenitzar Roma. Del seu gust estètic en queda el Panteó de Roma, a més de nombroses relíquies disperses per museus i col.leccions privades, entre les quals hi ha efígies d'Antínous, un dels seus favorits.

La banyera ovalada de marbre presenta escenes decoratives en relleu, com ara Hèrcules empunyant la maça o divinitzat, amb un mantell de cap de lleó; Menedes ballant, Apol.lo i Afrodita. Hi ha també puttis o angelets esculpits, màscares teatrals i dos caps de lleó. Els carabinieri la van identificar perquè presenta una marcada esquerda que no afecta les escultures. Durant la sostracció i el seu trasllat a Catalunya va patir un lleu desperfecte que ha deixat una taca blanca a la vora. No és irreparable.

Dubte

Hola!
L'altre dia, després de llegir el tema de la roba a l'antiga Grècia i Roma, em vaig adonar que no sortia res sobre la vestimenta dels nens. Suposo que seria semblant a la dels adults, tipus túnica, però m'agradaria saber-ho més exactament per curiositat. Si algú sap alguna web o troba alguna imatge que la pengi.
Gràcies.

Marta.

Hem començat coretgint els deures.Una vegada acabats hem començat a parlar de las vestimentas dels grecs i dels romans dels tipus de vestimentas que portaven per exemple:
el quitó , el clàmide obert



































pèlum ,
































himation







































tunica y toga





























i la de las dones


































tambe em parlat del tipus de calçat que portaban































de les corasses que portaben































i de l'armadura completa dels romans



























by:Marc
P.S. no e trobat imatges del quitó

yao

ya entre

Els Fills

A Grècia els nens no desitjats eren abandonats dins un atuell de fang, i a Roma, als peus de la columna Lactària del temple pietas. Els nens abandonats,principalment les nenes, podien tenir la sort de ser acollits per un altre parella, com a fill d'un esclau o bé com a fill., i en les nenes per prostituir-les...Els nens amb problemes físics els abandonaven,els mataven submergint-los eb aigua gelada, o bé tancats a casa seva sense poder sortir ni fer vida normal com els altres nens i nenes. A Esparta, llençaven els nens dèbils per la muntanya Taigeto.

A Grècia,l'home primogènit solia adobtar el nom de l'avi patern. A aquest nom li afegien el nom del pare: ''fill de'' i el nom del poble d'on procedia: ''del poble de...''.
A Roma, l'home disposava de tres noms:
1-Praenomen o nom propi:Correspon a l'orde en què va néixer.
2-Nomen:Correspon al nom de la gens o familía.
3-Cognomen:Era com un sobrenom o malnom que es transmetia de pares a fills.

Alba Peña

RECORDATORI

Aquelles persones que encara no han entrat al bloc o bé només hi han posat una foto, tenen fins dijous per fer-ho, sinó no tindran nota de l'activitat.

Anna

Hola a tots!

Hola a tots!

Com podeu veure he modificat les etiquetes de les vostres entrades perquè algunes no estaven bé. A la dreta del bloc veureu que ja tenim quaatre etiquetes diferents: avui hem fet, mites, llatinismes, proves i fòrum.

Tal com sabeu, el fòrum (l'àgora pels grecs) era el centre neuràlgic de la ciutat romana, allà hi havia els edificis polítics, administratius, jurídics i religiosos de la ciutat. Era el cor de la ciutat, on els romans podien comprar, xerrar, resar...

Actualment en l'enton virtual s'empra el mot fòrum per indicar un espai d'intercanvi d'opinions.
Així doncs, amb l'etiqueta Fòrum farem entrades per donar la nostra opinió, explicar coses, preguntar dubtes etc. Tot allò que vulgueu dir sobre l'assignatura ( quines coses us han sobtat dels temes que fem, opinions sobre la classe, propostes per exemple) o sobre qualsevol altra cosa que ens pugui interessar ho farem des d'aquí.

A veure si us animeu!

Anna

P.S: Quan feu una entrada classifiqueu-la amb una etiqueta. Només cal que aneu al requadre de les etiquetes i pitgeu sobre mostrar todo ( a la dreta) i allà us sortiran totes les etiquetes que tenim. Llavors, pitgeu sobre quina sigui i ja podreu publicar l'entrada. Per cert, no us oblideu de posar el nom a l'entrada, sinó no sabré qui esciu i no podre fer el registre del vostre treball al bloc.

Dimarts 15 d'abril

el dimarts vam parlar del matrimoni a Grècia ,tot llegint el text de la pagina 1 del dossier.

En l'època grega l'home es casava per obligació, per poder tenir descendència i per que algú tingues cura d'ell. El matrimoni era basicament un contracte formal entre dues famílies i els nuvis molts cops no podien decidir. per el que fa la dona s'encarrega de la casa de cuidar la economia i sobretot de la educació dels seus fills, així dons podríem dir que la dona era inferior a l'home i era gairebé una esclava d'ell. Es casaven molt aviat l'home tenia uns quan rondava als setze anys i la dona quan tenia el primer cicle menstrual entre els dotze i els catorze perquè es considerava que ja havia madurat. pel que far la cerimònia era potencial ment religiosa un augur ( com un sacerdot) s'encarregava de controlar les aus i mira les seves entranyes i si estaven en bon estat volia dir que els deus ho acceptaven i per tant es podia celebrar la boda també es casaven a una època determinada (gener-febrer) perquè es considerava que era la millor època pels casaments, ademes es seguia un ritual determinat per entrar a la casa del nuvi per primer cop perquè els deus ho aceptesin.

desprès també vam parlar del divorci que era possible si es demostrava que hi havien maltractaments tot hi així no era gaire ben vist i per tant no gaire freqüent. L'home, com sempre passava a aquesta societat tenia mes marge, podia divorciar-se en moltes ocasions, tenia llibertat sexual i fins i tot podia casar a la seva muller amb un altre home sense dir-li res.

cap al final de la classe vam comentar les diferents formes de matrimoni al llarg de la historia i a les diferents situacions geografiques i tambe la situació del Tibet en aquests moments i el motiu del boicot als jocs olimpics, tot aixó ja sortint de la materia del dia.

Pol Frau.

Matrimoni i divorci a Roma

Avui a la classe de civilització hem començat repassant allò que vam llegir el dia anterior sobre el matrimoni i el divorci a Grècia i recordant també la mica que vam llegir sobre el matrimoni a Roma. El matrimoni a Roma es dividia en dos tipus: Cum manu, en que la noia passava a formar part de la família del marit. N'hi havia tres maneres diferents: confarreatio, (religiós, el més antic i pels patricis) que equivaldria actualment a casar-se per l'esglèsia; coempto, (civil, venda simbòlica de la noia) seria casar-se pel jutjat i finalment, usus (convivència durant un any, més tard cau en desús) que equivaldria a ser parella de fet.

El segon tipus de matrimoni era Sine manu, en que l'esposa tenia els drets hereditaris i jurídics de la seva família, per tant, podia tornar-hi quan volgués ja que seguia formant part d'ella.

El rituals que es feien pel casament (abans i després) eren molts, i n'hi ha alguns que encara, en la nostra societat, es continuen fent. Per exemple, els anells (sponsalia) que es posaven al dit anular de la mà esquerra. El dia el concretaven els auspicis, mirant les aus. El dia abans del casament, la dona donava les joguines a les divinitats com a símbol de que deixava l'infantesa, a més aquella nit dormia amb el vestit del casament. Quan es casaven, les dones portaven flors i cintes de colors, la túnica era blanca fins als peus amb un nus per sota els pits. A més, anaven amb un pentinat amb trenes i cintes i portaven un vel taronja (flammeum). La Prónuba (padrina) era qui l'acompanyava, aquesta havia d'estar casada només un cop.

En quant a la ceremònia, començaven amb un sacrifici, després signaven el contracte matrimonial davant de deu testimonis, on la prónuba posava les mans dretes del nuvis una a sobre de l'altre (dextrarum iunctio). Més tard, hi havia l'àpat, a casa de la núvia. Quan acabaven, acompanyaven a l'esposa cap a la casa del marit, on simulaven un rapte i anaven cridant "Talassi" i explicant acudits picants. Arribats a la casa del nuvi, el noi demanava el nom a la noia i aquesta li contestava amb: "Ubi tu Gaíus, ego Gaia", que vol dir "on tu siguis, jo seré". A l'endemà, la noia ja vestia com a dona romana casada i feia una ofrena als déus de la casa.

El divorci a Roma no era gaire ben vist, la dona no podia abandonar el marit, però aquest sí que podia repudiar-la. Amb el Sine manu, els divorcis, però, van ser més freqüents.

Marta Frías.

Hola! sóc la Rossel.la. El primer trimestre vaig fer la primera part d'aquest variable i aquest trimestre, que fa poc que hem començat he après la situació social de la dona a la antiga Grècia. No m'ha semblat molt bé perquè les escluïen de la societat.

Aquest credit m'esta agradant molt ja que no es fa tant pessat com el primer trimestre. ara llegim i fem coses mes divertides.Espero que segueixi aixi de entretingut.
Toufik.

A my m'agradaria poder veure un gerro grec de veritat poder-lo tocar i poder-lo contemplar

Adonis i Venus

DIVENDRES 11 D'ABRIL

Les dones romanes , a diferència de les gregues, gaudien d'un estatus social elevat. Eren mares, companyes i conselleres.

· Eren considerades mestresses i dones de la casa.compartien amb l'espoòs, com a companyes i conselleres ,l'educació dels fills i l'autoritat sobre els fills i esl esclaus

Les dones a l'antiga Grècia eren molt discriminades no tenia gaires privilegis i tenien certes limitacions.
A Grècia no rebien ensenyament només de les seves mares o avies i aquesta educació consistia en aprendre a fer les feines domestiques com cuinar o rentar la roba. Les tancaven al gineceu ( una habitació reservada a les dones) i nomes podien sortir per anar a actes religiosos.Tot hi hagi en alguns llocs com a esparta podien assistir a alguns actes públics i fins i tot als jocs olímpics encara que no hi podien participar.També a l'illa de Lesbos van van fer una escola on les dones aristòcrates podien estudiar musica, dansa, cant etc.

La dona no tenia gaire vida jurídics, política ni social i ademes no tenia accés a la cultura. No obstant desprès de la guerra del Peloponès la dona va començar a tenir més llibertat.

a classe també vam parlar de les limitacions també considerables de la dona romana espero tenir la oportunitat de explicar-ho també.

Pol Frau

Píram i Tisbe

Aquest mite tracta sobre dos amants: el noi es deia Píram i la noia, Tisbe. El seu amor era impossible per culpa de les famílies. Com que eren veïns, les parets de les respectives cases estaven juntes i gràcies a un forat que hi havia en aquestes, van poder estar en contacte. Com que la situació era desesperant pels dos, van decidir fugir. Van quedar al peu d'una morera, al costat del sepulcre d'un famós rei i a prop d'un rabeig d'aigua.

Quan Tisbe va arrivar, va aparèixer un lleó. Ella, espantada, va fugir, va caure a terra i es va ferir el front. En aquell moment va arrivar Píram i va pensar que Tisbe estava morta. Pensant que ell era el culpable, va agafar el seu punyal i se'l va clavar al pit.
Tisbe va despertar del desmai i en veure a Píram mort, va dir que tot això va passar per culpa dels pares, que aquella morera era el testimoni de la mort del dos, i que hauria de cambiar el color blanc dels fruits pel color porpra de la seva sang. Finalment Tisbe es va clavar el punyal amb que Píram va morir.

Alba Peña

Marta Frías

DIVENDRES 29 D'ABRIL

Avui ja hem començat amb la matèria. En veu alta hem llegit i comentat el mite de Píram i Tisbe, dos personatges mítics amb una història molt semblant a Romeu i Julieta. Un cop acabada la lectura hem fet dos exercicis sobre la lectura de comprensió i ampliació. També hem llegit un petit text que ens introduïa alguns personatges mitològics que es podrien relacionar amb el mite tractat.

DIJOUS 28 D'ABRIL

Avui ha sigut el primer dia de classe. M'he presentat als alumnes i he fet una introducció a l'assignatura. He fet també unes quantes preguntes sobre la matèria per fer una avaluació inicial dels coneixements previs. La majoria d'alumnes ja han cursat durant el primer o segon trimestre la primera part de l'assignatura així que no partim de zero. H e explicat també les regles bàsiques de les meves classes i els criteris d'avaluació i qualificació. He entregat el dossier i entre tots l'hem ordenat i després l'hem portat a enquadernar. He comentat als alumnes el treball què farem des del bloc i ens hem passat els nostres emails per estar en contacte constant.

LLATINISMES

En aquest apartat recollirem tots els llatinismes que fem a classe, amb el significat català i una frase d' exemple de cadascun.

MODUS VIVENDI: manera de viure, de fer. " L'Aina treballa molt durant l'any i s'ho gasta tot amb el viatge de l'estiu, aquest és el seu modus vivendi"